Estiu 2018
L'estiu de l'any 2018 ens disposavem a emprendre l'aventura de conèixer per fi el continent Africà, que tant haviem vist a través d'anuncis i películes. Erem mare, filla i amiga, vingudes d'un petit poble de Catalunya, amb una curiositat inmensa i un objectiu a assolir: conèixer el procés de fabricació de la mantega de Karité.
El viatge va anar de meravella. La gent local ens va rebre amb els brços oberts i ens va servir per desmuntar molts dels mites sobre Àfrica que haviem aprés a través dels mitjans de comunicació i el cinema. Ens vam instal·lar en un poble de la provincia del Sanguié, Réo. No haviem planejat gran cosa per aquell més de viatge, malgrat la última setmana del més, que la vam dedicar a fer turisme pel "pais dels homes íntegres". Això ens va permetre tenir molt temps lliure per fer una inmersió temporal dins la cultura lyélé. Els veins i veines de la casa del costat, atrets per la presència dels "Nassara" (blanc, en morée), s'enfilaven als arbres de devant la porta per espiar-nos i nosaltres, encuriosides per la seva presencia, sortiem a jugar i a deixar-nos portar.
Anar de la mà dels nens i nenes ens va permetre ser benvingudes a les cases veïnes i a tots els "cabarets" en els que ens anavem aturant i aprofitavem per tastar el "dolo", la cervesa local.
Cada dia que passava els nens i nenes estaven més contents, igual que jo, que havent sigut fins aquell moment una nena, com ells i elles, que gaudia d'activitats extraescolars i de colònies d'estiu, em trobava ara en la posició contrària, fent de monitora i preparant jocs per a tot un grup d'infants. Això em feia inmensament feliç, i malgrat que les condicions naturals i el xoc cultural no sempre foren fàcils de soportar al principi, en aquell troç de món vaig poder sentir-me com a casa.
Durant l'estada vam anar comprenent la funció i el rol dels infants durant les vacances d'estiu. La majoria, després d'haver fet les tasques domèstiques, se n'anaven al camp a cultivar la terra i a vigilar que les cabres no es menjessin el mill. Per aquesta raó, els nens i nenes gaudien al màxim del temps d'oci que trobaven quan s'apropaven a nosaltres. A finals de més, els pares i mares dels infants de la zona ens donaven les gràcies per haver entretingut a la canalla, que sovint acava posant-se en problemes per no tenir una activitat a fer durant l'estiu.
La tornada va ser el pitjor. Haver d'acomiadar-me dels que s'havien convertit tant ràpidament en la meva familia va ser molt dur, i el sentiment de tristesa no va ser gens fàcil de gestionar. Per això vam decidir, juntament amb la meva mare, que voliem aportar el nostre granet de sorra a aquella comunitat, que tant ens havia aportat a nosaltres. Així neix CDL i les colònies d'estiu.