No tens por?

Primer cal ser conscients de que existeixen mecanismes d'anticooperació, concepte de David Llistar, que son totes aquelles pràctiques que tenen un impacte negatiu sobre els països del Sud Global (Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina) i beneficien el creixement segur dels del Nord Global (EU, USA). Aquestes interferències negatives impulsades pels països europeus i altres son per exemple: el comerç injust, el deute extern, la venta d'armes i finançament de guerres, l'impacte mediambiental de les grans empreses extractivistes, etc. Aquestes pràctiques, formen part d'estructures de poder històriques, forjades al temps de la colonització, que donen lloc al sistema capitalista actual i permeten l'acumulació de riqueses als països del Nord, mentre els del Sud es segueixen empobrint, o almenys ho fa el 99% de la població. El cas de Senegal ens permet il·lustrar aquesta interconnexió. Aquest país de la costa oest occidental africana, on la pesca és un dels grans motors econòmics, pateix una forta pressió per part de les flotes pesqueres internacionals, entre elles Espanya, això té un greu impacte en l'ocupació, l'economia i la seguretat alimentària a tota la regió, com a conseqüència, cada vegada son més les persones que es veuen forçades a jugar-se la vida al mar.

Aquestes estructures desiguals, faciliten que jo amb el meu passaport europeu em pugui desplaçar, i que ho pugui fer qualsevol ciutadà/na de la Unió Europea amb documentació, podent entrar tranquil·lament a espoliar els recursos i la mà d'obra barata mentre per les pròpies poblacions poder fer un visat per l'exterior del continent és pràcticament missió impossible. Europa facilita l'entrada de les seves mercaderies, però tanca la porta als pobles als qui deixa sense recursos.

Aquestes pràctiques estan sustentades i justificades per un discurs que cal posar en dubte si volem caminar cap a la justícia social: la idea de que els països empobrits no poden sortir-se'n sense l'ajuda dels països del Nord. Que forma part de l'imaginari popular dels països del "Tercer Món", culturalment primitius, atraçats i sense capacitat d'acció. Son les imatges dels infants desnodrits i plens de mosques que apareixen en la nostra ment, que hem vist circular pels anuncis de televisió i les pel·lícules, i que ens fan creure que tot un continent es resumeix a això. És aquest mateix pensar el que porta a la gent a demanar-me si no tinc por de viatjar a Àfrica, malgrat ser les persones d'aquest mateix continent les que s'han de jugar la vida al mar, abandonar les seves famílies i topar-se amb els murs reals i simbòlics d'Europa, mentre jo agafo un avió còmodament i arribo en una terra que m'acull amb els braços oberts, de la que si vull, soc lliure de marxar o tornar. Quan els anomenem països "Subdesenvolupats", caldria primer posar en qüestió de quin tipus de desenvolupament parlem i si occident n'és l'exemple paradigmàtic, tenint en compte que els excessos de consum i producció ens han portat a la destrucció del planeta i a augmentar les desigualtats entre pobres i rics. És doncs aquest el model que volem imposar i l'únic que considerem "desenvolupat"?

Doncs bé, es una realitat innegable que en aquests països la majoria de la població no té les necessitats bàsiques cobertes (accés a l'aigua potable, llum, educació, alimentació, etc), però també ho son aquestes interferències negatives que impedeixen la millora de les condicions de vida dels països empobrits. És per això que a l'hora de cooperar, des de CDL tenim molt clar que calen compromisos polítics per part dels Governs d'ambdues parts per posar uns límits als tentacles del poder capitalista i neocolonial, d'una banda, i de l'altra cal reflexionar sobre els estereotips i creences racistes que envolten els països empobrits, que legitimen que unes vides (les blanques) valguin més que totes les altres.

Finalment, un cop som conscients que la nostra ajuda humanitària és moltes vegades un granet de sorra, davant la muntanya que representen les interferències negatives que mencionava anteriorment, què podem fer nosaltres per dur a terme una cooperació responsable, que tingui en compte tots aquests factors i eviti un impacte negatiu en les suposades comunitats beneficiàries?

No crear més dependències. I això ho hem fet des de CDL a dos nivells. En primer lloc, a la zona on treballem, amb la creació de l'AJAEE (Association des Jeunes pour l'Avenir Éducatif des Enfants), una entitat formada pels joves de la localitat, a Réo, Burkina, que els permet tenir una estructura des de la qual presentar-se i donar a conèixer la seva tasca. Ara bé, perquè una associació pugui ser veritablement autònoma, el pilar fonamental és la independència financera, tenir una font d'ingressos que no vingui sempre de l'exterior, sinó de les pròpies cotitzacions internes o emprenedories dels membres de l'associació. Aquest és un dels majors reptes de CDL, i m'atreviria a dir, de totes les entitats. Per això, per tal de poder recaptar fons pels nostres projectes portem productes de Burkina, reinvertint els guanys en la sostenibilitat de l'associació. I a més, duem a terme la campanya de les roses sostenibles i solidàries, que ens permet vendre un producte que està en concordança amb els nostres valors: de proximitat, fet a mà i solidari. Tot i així, els fons sempre son insuficients per dur a terme els actuals i futurs projectes, per això t'animo a tu, lector/a, a posar el teu granet de sorra per lluitar per la justícia social fen-te soci@ i/o col.laborador@ de Coopera Local. Estarem encantades d'explicar-te quin impacte tindrà la teva contribució en la vida dels beneficiaris/es.